Estellés inèdit

Fills de Vicent Andrés Estellés

Maria Josep Escrivà i Josep Lluís Roig presenten L'inventari clement de Gandia a l'IES l'Estació

  

La poetessa Maria Josep Escrivà i el poeta Josep Lluís Roig han presentat a l'IES l'Estació el llibre L'inventari Clement de Gandia (Edicions 96) de Vicent Andrés Estellés, llibre que restava inèdit i perdut en els arxius de l'Ajuntament de Gandia des de 1966, any en què el poeta de Burjassot va resultar guanyador  del Premi Ausiàs March. L'any 1971 es va publicar un Inventari Clement, però tot apunta que aquest no era l'original, sinó que el llibre guanyador s'havia extraviat i es va haver de confeccionar un altre poemari diferent al que havia resultat premiat. De fet, són Maria Josep Escrivà i Josep Lluís Roig els artífexs de tan excepcional troballa, mentre preparaven un estudi sobre el "Premi Ausiàs March", que se celebra a Gandia des de 1959, en plena dictadura franquista.

L'acte a l'IES l'Estació de tots dos poetes se centrà a presentar l'obra ja coneguda de Vicent Andrés Estellés, mentre que restà per als minuts finals la millor part de la seua intervenció, centrada per fi en aquesta tan excepcional troballa que hem esmentat abans. Sempre va bé recordar grans poemes com "Els amants", però tots ens hem quedat amb ganes de més, de més d'aquest "Estellés inèdit".  

Erfurt

Lliuramnet de certificats d'Erfurt

Finalment foren entregades les acreditacions oficials de participació al youthcamp d'Erfurt. D'aquesta manera posem punt i final a aquesta experiència. Done les gràcies als membres de l'organització a Erfurt, als pares dels estudiants participants, a l'Ajuntament d'Ontinyent i especialment a Cristina.

Una forta abraçada a tots.

Vicent Lladosa

Seguiu aquesta informació a: http://mantalcoll.blogspot.com.es/

Opinió: LOMQE

Prohibit pensar

Paula Gramage

Cartell: www.revoltaglobal.cat

Fa tres dies que observe trist l’edifici Lluís Vives del campus universitari d’Ontinyent. Penjades per tot hi ha pancartes contra la nova llei educativa. Tota la gent que passa es queda mirant-les, però sembla que no acaben de percebre la còlera i la indignació que amaguen. Jo sí les percep i per això entenc que l’edifici estiga tan trist.

    Dins d’aquell gegant de pedra vaig aprendre a escriure i a llegir. Vaig aprendre els números i moltíssimes paraules. Però deixant de banda totes les competències que actualment el govern creu úniques i imprescindibles al sistema educatiu, vaig aprendre moltes coses més que m’han permés arribar a ser una persona. Vaig descobrir l’art. La música, les milers d’explosions de colors que podíem crear, poesies que encara recorde i els meus primer contes. Vaig conéixer un amic àrab que creia en un Déu diferent al que sempre m’havien parlat. Vaig saber que la seua llengua s’escrivia amb un abecedari distint al del valencià, que ell no menjava porc i jo sí. Vaig obrir la meua primera finestra al món.

     Sempre he pensat que la riquesa d'una societat plural i crítica és el motor del desenvolupament i la clau d’accés al progrés però, desafortunadament, Wert i molts companys seus no pensen igual que jo. I és a la LOMCE on proclamen clarament la voluntat uniformitzant dels estudiants i per tant, de les persones.

    Un model educatiu on la importància es focalitza en assignatures com la religió o la suposada nova assignatura d’educació financera. En compte de recolzar assignatures com la història o la filosofia, clars incentius per aprendre a pensar de manera crítica i per analitzar la realitat a través del pensament. Un model on les competències bàsiques de l’alumne deixen d’incloure la necessitat d’aprendre la llengua cooficial que passa a ser una assignatura d’especialitat. Un atemptat contra el procés de normalització  de la llengua després d’un període relativament recent i malaltís per a aquesta (el franquisme). Un model que no deixa de banda la massificació a les aules, la reducció de les ajudes de beques de menjador, la disminució de la importància de les assignatures amb vessant artística, l'autorització de subvencions a escoles que segreguen per sexe, un augment de les competències educatives del govern central respecte els governs territorials...

   Una wertgonya. I és que com ja he dit i seguiré proclamant, la riquesa de la pluralitat i del pensament crític és la clau del futur, el precursor del desenvolupament, el cultiu de persones amb capacitat d’imaginar i sorprendre, d’inventar i crear, el principi de les idees. Volem formar a cada persona, no volem fabricar persones en sèrie. I la llei Wert està programada per a això. 

FP Dual

FP Dual, un nou model de formació professional

La formació professional dual és una nova modalitat educativa, dins de la formació professional. Es caracteritza perquè es realitzarà en règim d’alternança entre els centres educatius i les empreses, amb un nombre d'hores a l'empresa o al centre que serà variable. Aquesta modalitat dual preveu les pràctiques remunerades en les empreses, però han de ser els centres educatius els que han de presentar ara els seus projectes per a iniciar-ne la posada en marxa.

Amparo Asensio, cap d'estudis de cicles formatius de l'IES l'Estació, ha assistit al primer encontre de formació i pràctiques, que es va realitzar a l'hotel Las Arenas de València. La jornada que portava com a nom FpDual va tenir  dos parts diferenciades:

En primer lloc, una roda d'experts en formació i empresa, en la qual van participar Fernando Giner, assessor de màrqueting estratègic en empreses de formació, alimentació i exportació; Àlex Penadés, soci-fundador de Mychiringuito.com, consultor-formador i professor de la Universitat Europea de Madrid; Gonzalo Alabau, director general d'FP de la Comunitat Valenciana; José Manuel Boquet, vicepresident nacional de la Confederació Espanyola de Centres d'Ensenyament, membre del Consell Valencià de l'FP, i membre del Consell Escolar de la Comunitat Valenciana); i per últim, Miguel Javaloyes, director de la fundació Formació-empresa de la Comunitat Valenciana.

I posteriorment, un cicle de casos pràctics amb empreses, centres i alumnes, com Pascual Gadea, tècnic de sistemes en Dulcesol, i Cristina de la Mata, alumna de l'IES Tirant lo Blanc de Gandia; Flora Andreu, directora de personal de Kamax, i l'Institut Eduardo Merelló del Port de Sagunt.

Per finalitzar van dir unes paraules Amalia Blanco, directora general adjunta de comunicacions i relacions externes de Bankia, i Mª José Català, consellera d'educació, cultura i esport de la Generalitat.

La cap d'estudis, Amaparo Asensio, opina que ha sigut interessant formar part d'aquest primer encontre, ja que a partir del curs 2014-2015 els cicles formatius han d'anar incorporant-se a la FP Dual; és a dir, accions i iniciatives formatives mixtes de treball i formació.

Mariola Vila, cantant

Mariola Vila, una anunciada sorpresa musical

Mariola Vila és una alumna de segon de Batxillerat, però tots sabem que és també una magnífica cantant, una cantant amb una llarga experiència, malgrat els seus recents disset anys. Ho sabem des que, fa cinc anys, va eixir a cantar en la festa de Nadal del centre. Era llavors sols una xiqueta, però cantava i es movia per l'escenari amb unes taules d'autèntica professional. Ara sentir-la cantar, acompanyada per Cesc Cerdà a la guitarra o amb el grup Pink Paraband, és un autèntic luxe. A L’ANDANA estem convençuts que d'ací a poc temps farem per recordar algun detall de com era Mariola Vila quan estudiava a l'IES l'Estació, tan pareguda a molts i moltes altres alumnes, però al seu torn tan extraordinària i única.

"No puc recordar-me sense cantar. Des que tinc memòria que cante. Quan a penes parlava correctament, ja cantava. Ma mare escoltava la ràdio i la meua germana es posava CDs de música americana. Jo cantava, preferiblement en anglès. També m'agrada tocar la guitarra i el piano", afirma Mariola.

Quan vas cantar per primera vegada en públic? Com va anar aquella experiència?

Mariola: La primera actuació davant de gent desconeguda va ser al concurs de televisió Veo Veo. Jo tenia 10 anys. Hi vaig aconseguir quedar semifinalista, encara que també em vaig endur la primera gran decepció al món de la música. Per desgràcia, en aquest tipus de concursos, alguns concursants tenen amistats entre el jurat, i d'altres no en teníem. 

Quins són els teus projectes?

Pink Paraband

Mariola: En un parell de mesos aproximadament vorà la llum el primer disc del meu grup de blues i funk Pink Paraband, amb temes propis que tenen molt de ritme i esperit negre. També estic preparant-me per poder fer les proves d’accés a l'ESMUC de Barcelona i estudiar el grau superior de cant modern.

Sembla que tens un ventall de gustos musicals bastant ample...

Mariola: M'agrada el funk, el blues, el rock, el nu metal, el grunge, el heavy metal. Escolte moltíssima música, però solc fugir d’allò comercial, de la música d’usar i tirar.

Hi ha penjat un vídeo extraordinari a You Tube, d'un acústic amb el teu xicot, Cesc Cerdà.. 

Mariola: Cesc estudiava a l'institut. El vaig conèixer al meu grup de rock clàssic Roll n’Rock, abans de començar el curs passat. Ens vam interessar l’un per l’altre, pels gustos musicals en comú. I una cosa va dur a l'altra... el set de gener farà un any que estem junts.

A Mariola Vila li agrada: 

Cantants: Ella Fitzgerald, Billie Holiday, Amy Lee i Imelda May, i en veus masculines m’encanta Robert Plant, el cantant de Led Zeppelin, i el de Muse, entre d'altres.

Grups: Korn, Slipknot, Led Zeppelin, Nirvana, Evanescence, Alice In Chains, etc.

Cançons: Lithium (Evanescence), Strange fruit (Billie Holiday)

Si voleu escoltar Mariola, podeu buscar els seus vídeos a You Tube. Actualment, Mariola Vila és la cantant de Pink Paraband i Roll n’Rock, a més de la cantant del conjunt Tekila. Fa acústics amb el seu amic Cesc i d'ací a poc temps formarà part d’una nova orquestra. 

    

Extraescolars - Administració i Finances, i Comerç Internacional

Tast de vins a Fontanars dels Alforins

El dia 14 d'octubre, l'alumnat dels Cicles de grau superior d'Administració i Finances i els de Comerç Internacional realitzaren un curs bàsic de tast de diferents varietats de vins a les instal·lacions de l'empresa vitivinícola Bodegas Los Pinos, a Fontanars dels Alforins.

Aquest celler es caracteritza per ser una de les primeres empreses a Espanya que fan vins de producció ecològica, per la qual cosa ha rebut nombrosos premis internacionals.

En primer lloc visitaren, les instal·lacions de l'empresa on el tècnic anava explicant el procés d'obtenció dels diferents vins i les seues característiques més importants. A continuació, es va realitzar el tast de dos tipus de vins, un de clar i un altre de negre. 

Els tècnics explicaven com cal agafar la copa de vi, com observar-ne el color, el pòsit, les aromes... entre d'altres característiques.

Carlos Pardo, professor

Exalumnes de l'IES l'Estació: Inma Molina

Inmaculada Molina Botella, una autoritat mundial en reproducció humana assistida

"Quan vaig arribar, estava molt preocupada perquè el nivell ací, a l'institut, era molt alt"

Inmaculada Molina és fundadora del laboratori de Fecundació In Vitro (FIV) de la Unitat de Reproducció Humana de l’hospital La Fe de València des de 1987, és també professora associada del Departament de Ciència Animal de l’ETSIA de la Universitat Politècnica de València, i vocal de la Comisión Nacional de Reproducción Humana Asistida del Ministerio de Sanidad y Consumo. Des de 2012 és avaluadora externa del MSyPS per a “Vigilance and Surveillance of Substances of Human Origin. Guidance on Vigilance & Surveillance in Assisted Reproductive Technologies in the European Union”. Com a investigadora, ha estudiat la preservació de la fertilitat en dones amb càncer, i la selecció embrionària mitjançant l’anàlisi d’imatge i el disseny de variables morfomètriques.

Però tota carrera professional té un origen i el d’Inma Molina va començar en COU (Curs d’Orientació Universitària) en aquest centre, llavors Instituto Mixto de Onteniente, l’any 1975. En aquesta entrevista, Inma Molina ens explicarà quins són els seus records.

Què recordes del teu pas pel nostre institut?

Inma: Vaig arribar a fer COU en 1975 (l'any que morí Franco). Havia estudiat sempre en col·legis privats, sols de xiques i de nivell bastant baix. Jo estava molt preocupada perquè el nivell ací era molt alt. Al final vaig traure matrícula d'honor global i m'enviaren a l'Olimpíada  Matemàtica. D’aquest centre, m'agradaren les classes mixtes. Els companys eren molt divertits. Jo vaig fer COU de ciències i recorde molts dels meus professors. Valentín era el meu professor de matemàtiques especials i comunes, que organitzà un grup de cine els dissabtes. Anàvem a València a veure pel·lícules de Visconti, Bertolucci... A la meua professora de biologia li deien Marisol Cardona; era un encant. El profe de química era Abelardo Muñoz. El de francés es deia Paulino del Molino. Sentíem cançons de Moustaki i altres cantautors francesos, tot cançons protesta. Vaig fer molts bons amics i encara mantinc la relació amb Ana Vila i César Belda. Als que vivíem fora (jo sóc de Bocairent) els professors ens deixaven els seus despatxos per dinar, llavors no hi havia menjador. Jugàvem a futbol dins del despatx i féiem algunes trastades.

Quina carrera vas estudiar?

Inma: No sabia què estudiar; m'agradaven  les matemàtiques però al final em vaig matricular en la Facultat de Medicina de València. Em van agradar els primers quatre anys, però quan vaig començar a fer les pràctiques amb malalts, deixà d'agradar-me. Em vaig matricular en Biologia en matrícula lliure i, mentre acabava medicina, vaig fer Biològiques sense anar a classe. No sabia què faria en un futur, però m'agradava molt estudiar. Em vaig especialitzar en Bioquímica em donaren una beca per a formació de personal investigador en la Universitat Politècnica de València, on vaig fer la meua tesi doctoral sobre fecundació in vitro en conills.  Per a formar-me en fecundació, la UPV m'envià a Barcelona a fer l'especialitat de fecundació in vitro en humans. Em vaig doctorar el 1987 i tenia previst fer l'oposició per a la meua plaça en l'escola d'enginyers agrònoms, però vaig acabar organitzant la unitat de reproducció humana (URH) de l'hospital La Fe de València, on continue treballant des de 1986. Ja veieu, mai m’imaginava treballant en reproducció assistida. Jo crec que la professió em trià a mi, jo només em vaig deixar portar.

En què consisteix el teu dia a dia?

Inma: Ara treballe tots els matins a la URH (Unitat de Reproducció Humana) de l'hospital La Fe. El meu treball consisteix a fer xiquets mitjançant tècniques de reproducció assistida. També dirigisc línies d'investigació en les quals altres biòlegs o biotecnòlegs participen en la realització de la seua tesi doctoral. Treballe  molts caps de setmana i per les vesprades vaig a donar classe a la Universitat Politècnica de València. M'agrada molt la docència i crec que la relació amb els meus alumnes em rejoveneix i m'enriqueix.

Com veus els i les estudiants d’ara? Que els aconselles?

Inma: Els alumnes d'ara em semblen més formals que els d'abans, són gent molt preparada que es prenen les coses molt seriosament. A mi l'institut em canvià, em féu mes solidària i vaig començar a anar a les manifestacions d’estudiants amb els meus companys i companyes. En aquells moments la situació política i social estava molt embolicada i els estudiants podíem fer coses per a canviar el futur, o, si més no, això créiem.

Triar una carrera és complicat i a voltes et sembla que és impossible però si t'equivoques, com jo, sempre trobes el camí o tal volta el camí et troba a tu. El més important és no deixar d'estudiar i treballar fins que aplegues a alguna part. La vida ens porta per camins que no podem ni imaginar. Quant al futur,  el veig complicat perquè molts dels meus alumnes han hagut d’anar-se’n a Europa o als Estats Units; altres han acabat a Sud-Amèrica. Això només significa que hem de treballar més i no deixar-nos vèncer per res. La ciència i el coneixement són com una cadena i cadascú de nosaltres som els seus esclavons. Als meus alumnes, solc donar-los aquest consell: “La presumpció de victòria ens condueix a ella”.

Quina relació mantens amb Bocairent i amb la seua comarca?

Inma: Mai he perdut el contacte en el meu poble, Bocairent, ni en la meua comarca de la Vall d’Albaida. Participe en tots els actes als que m'inviten. A més, en el meu poble estan els meus amics i la meua família i vaig sempre que puc. Per a les festes de Moros i Cristians em demane sempre cinc dies de vacances per a passar-los amb la meua germana, disfrutant de la festa; som de la comparsa dels Contrabandistes, ens apuntà mon pare quan vam nàixer. En les festes d'estiu també isc a ballar les danses. M'encanta el paisatge del meu poble i crec, com diu el cantant Raimon, que qui perd els seus orígens, perd la seua identitat.

LA GUARIDA DEL ESCRIBA

L'ANDANA us convida a participar amb les vostres creacions literàries o pictòriques en un nou bloc dirigit per alumnes del nostre centre i adreçat a la gent jove amb inquietuds artístiques.

 LA GUARIDA DEL ESCRIBA

LA GUARIDA DEL ESCRIBA és un bloc d’art -d’arts plàstiques i d’escriptura creativa-, que ha nascut a l’IES l’Estació, originat segurament per l’alta concentració de creativitat que sura en el nostre centre. De caràcter absolutament independent, Rubén Cambra, que estudia Batxillerat Artístic (Batxillerart!), és la seua “alma mater”. L’hem convidat que ens revele els secrets més ben guardats de "la guarida".

Autor: Rubén Cambra -  Nom: Ira

Com va eixir la idea del bloc?

Rubén: La idea la vam tenir per casualitat, quan li ho vaig proposar al meu company Khalid. Em pensava que ell ho veuria com una ximpleria, però no va ser així, ja que li va agradar, i simplement ens vam juntar unes quantes persones més (il·lustradors i escriptors ) i vam obrir el bloc. I, a poc a poc, fins ací hem aplegat, dos mil visites!. Aquelles persones érem: Khalid, David Vicens, Sephi, Vicent Albert i jo mateix.

En un principi, era jo l’encarregat de dissenyar la pàgina. Ara som presents a facebook i twiter, que ens donen la major difusió. Ara mateix, en el grup de treball, cadascú té una  feina: Vicent Albert és cap dels escriptors i captador de gent amb aquesta habilitat;  Sephi s’encarrega de facebook; Khalid és l’encarregat de twitter; David Vicens és difusor i administrador de publicitat. Jo m’encarregue dels il·lustradors i sóc administrador general i supervisor.

Quin és el mètode de treball?

Rubén: Els continguts principals són la il·lustració i l’escriptura. Nosaltres pengem els nostres treballs, i, a banda, comptem amb un bon nombre de col·laboradors, que ens envien les seues creacions a  laguaridadelescriba@gmail.com. També tenim previst fer algun tipus de concurs al mes per a les millors il·lustracions i relats. També ens fixem en què fa la gent per les xarxes. Hem fitxat una xica de València anomenada Sandra (''Ave Fenix''),  que ja col·labora amb nosaltres, etc.

A qui va adreçada la vostra pàgina?

Rubén: Aquesta pagina va adreçada a tot tipus de persones. Volem motivar i potser engegar l'espurna que traurà a la llum futurs creadors. Tenim relats llargs i relats curts. I des de simples composicions pictòriques a disseny de tatuatges.

Què destacaries de La Guarida

Rubén: Que som persones molt austeres, molt solidàries i molt bona gent, que, en poques paraules, desitgem mostrar la nostra creativitat i motivar a altres persones com nosaltres. Per cert, gràcies a L’ANADANA i als seus lectors pel seu interès. Igualment, us animem que col·laboreu en aquesta pàgina feta per a gent com vosaltres.

Borja Pérez

Borja Pérez, exalumne del Batxillerat Artístic, us convida a la seua exposició al Teler

De l'IES l'Estació destacaria sobretot el bon ambient que es crea, entre els alumnes i els docents, afirma en una entrevista.

Borja Pérez. Foto: Mariola Montosa

Borja Pérez va acabar el "Batxillerart" (Batxillerat Artístic) fa dos cursos. Ara es troba cursant el segon curs d'Il·lustració a l'Escola d'Art d'Alcoi. El seu professorat el recorda bé, encara que era un jove discret que solia seure en les taules del final de l'aula. A més, ens va donar un bon ensurt: en les festes d'Aielo, fugint del bou, va patir una caiguda; se li va trencar el braç dret i va perdre totalment la mobilitat d'una manera que els metges creien definitiva. Un autèntic desastre per a qui volia ser pintor. Però van poder més les ganes de recuperar-se que les opinions mèdiques, i ara Borja es troba a plena marxa, forjant el seu futur com a il·lustrador.   

Quins són els teus projectes actuals?:

Borja: Ara mateix, tinc un parell de projectes professionals en marxa i algun que altre personal. Estem preparant conjuntament amb un amic escriptor, un recull de relats il·lustrats per a tot tipus de públic, tant infantil com adult. I l'altre projecte, remunerat, és en conjunt amb un mestre de disseny d'interiors de l'escola. Així també entre dos companys i jo estem il·lustrant un llibre per a portar-lo a la fira de Bolonya 2014. I també ja planificant noves il·lustracions per a la propera exposició, ja que estic posant-me en contacte amb una galeria de València. No és gens fàcil combinar-ho tot amb les classes, i les obligacions familiars...
 

Com veus el teu treball com a artista?

Borja: Jo no em considere artista, com s'ha entés tradicionalment; a mi m'agrada dir-me il·lustrador; m'agrada que les meues obres tinguen una aplicació pràctica, que comuniquen més enllà de les emocions, i que complementen productes, textos, etc. M' agrada molt el retrat, el realisme, però sobretot m'encanta la il·lustració imaginativa, surrealista. Qualsevol ferramenta es l'excusa perfecta per crear i sobretot comunicar, que és el fi de totes les meues il·lustracions.

Quin record guardes de l'IES l'Estació?:

Borja: De l'IES l'Estació destacaria sobretot l'ambient que es crea, entre els alumnes i els docents. És un lloc molt peculiar, on es fan moltes amistats i en el que et trobes agust, amb els amics que vaig fer i sobretot, en el meu cas, amb el que he aprés de les persones: de la tranquil·litat de Reme o Vicent Belda, a l'humor d'Ernest, o Paco, o Joan Cogollos; l'energia de Felipe o de Vicent Lladosa, i el tracte de tu a tu que he rebut de tots ells. Perquè al cap i a la fi, els coneixements s'obliden, si no els utilitzes, però el contacte amb les persones es queda. 

Què ens pots dir d'aquell accident amb el bou?

Borja: Als 16 anys em vaig trencar el braç...Començava com aquell que diu a tindre clar que volia que el meu treball giravoltara entorn al dibuix. Desgraciadament vaig perdre la mobilitat de la mà dreta durant quasi sis mesos, i gràcies que amb la rehabilitació tot es va curar; però els mestres que vaig tindre en aquella època només van fer que posar-me facilitats per poder seguir, van ser uns mesos durs, però les xarrades que vaig mantindre amb alguns d'ells m'ajudaren a eixir més reforçat, i a lluitar més per aconseguir les meues metes.

A4MANS (del 4 al 30 d’OCTUBRE)

Inauguració: divendres 4 d’Octubre a les 20’00h Galeria d’Art del Centre Comercial El Teler d’Ontinyent

Inauguració de l'exposició “A4MANS” de Borja Pérez i Mariola Beneyto a la Galeria d’Art del Centre Comercial El Teler.

Una exposició a quatre mans, on els dos artistes exhibiran les seues obres i al mateix temps intervindran conjuntament en una obra creant un “cadàver exquisit”. El discurs artístic parteix de la il·lustració però cadascú té uns referents diferents i un estil propi molt marcat. Un cadàver exquisit té la facultat de revelar la realitat inconscient dels artistes que l'han creat.

Vos convidem a veure el resultat del treball conjunt i per separat dels dos artistes. Tindrem música en directe a càrrec de KYUBI Records.

Take away: les obres serán de preu reduït, i es poden adquirir el mateix dia de la inauguració.

Vos esperem!!

Borja Pérez, Ontinyent 1994, estudia a l’EASD d’Alcoi. En les seues il·lustracions, gravats i pintures apareixen personatges propis d'un imaginari surrealista i oníric.

Mariola Beneyto, Ontinyent 1986, Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, 2010. Les seues obres tenen com a punt de partida la meditació, Mariola, busca que circule l'energia per a crear móns fantàstics que es barregen en realitats il·lògiques.

  

Col·laboren: Centre comercial El Teler, CORBISA, TENDAVINS, Gonzalo Ferri S.A, PADRAO Formal, Agustín Albert-abogado, Video-Club Argent, KYUBI RECORDS, XUS FRANCÉS.

Mariola Beneyto i Borja Pérez, "a quatre mans". Foto de l'acte: Mariola Montosa

Extraescolars-Disseny

L'alumnat de Disseny al MUVIM i l'IVAM

L'alumnat i el professor de l’assignatura de Disseny hem tingut l’oportunitat de realitzar la primera activitat extraescolar del curs 2013-14. La primera parada, La tipografia viu, és una interessant aproximació a la tipografia cal·ligràfica al MUVIM, de la mà de Ricardo Rousselot. De seguit, continuàrem les visites a l’IVAM. Tres exposicions temporals centraren la nostra atenció: Miquel Navarro a la col·lecció de l’IVAM, on observàrem la trajectòria de l’escultor de Mislata; Entre bambolines…art i moda, una fabulosa exhibició de vestits inspirats en obra artística contemporània; i, finalment, Happy (little) girls, La visió de la popular dissenyadora Agatha Ruiz de la Prada a través de diversos elements com són parcs infantils, calcer, vestits, material escolar, etc.

Vicent Lladosa, professor