dijous, 28 de febrer del 2013

DESCOBREIX L'IES L'ESTACIÓ




Si sou alumnat de l'IES l'Estació, L'ANDANA us proposa un joc per a atents investigadors. Heu de respondre les següents preguntes:

1. Qui és aquesta bella jove de la fotografia?
2. Quina relació va tindre amb el nostre centre?
3. Quin famós escriptor valencià, nascut el 1911, era son pare?
4. Com li deien a sa mare?

Podeu trobar la fotografia, entre d'altres, molt visibles, als corredors del nostre centre.
El primer o la primera que responga bé les qüestions, rebrà com a premi un llibre del pare de la jove de la fotografia.
Envieu la vostra resposta a landanadelestacio@gmail.com

divendres, 22 de febrer del 2013


L'alumnat de Disseny d'Aplicacions Web de l'IES l'Estació participa en el concurs ProgramaMe

L'alumnat del concurs del curs anterior, amb la seua professora Tamara Riestra 
L'alumnat de DAW (Disseny d'Aplicacions Web), de primer i segon de grau superior, dirigits per la professora Yolanda Monerris, participa  enguany  també en el concurs d'àmbit estatal de programació informàtica ProgramaMe. En el curs anterior,  van participar-hi amb notable èxit. L'any passat, David Rios, Ivan Montagud i Jordi Vilaplana, de primer curs del Cicle Formatiu de Grau Superior DAW, van resultar-ne guanyadors, a nivell de País Valencià, i van obtenir un lloc molt destacat a nivell estatal.
ProgramaMe és un concurs de programació informàtica per a alumnat matriculat en Cicles Formatius de Formació Professional. No s'estableixen diferències entre els diferents cicles existents, de manera que es permet la participació de qualsevol alumnat que curse Formació Professional a l’estat.
A mitjans de curs; és a dir, ara, s’hi realitzen múltiples concursos autonòmics en diferents seus de l’estat, amb 16 equips. En cada un d'ells, participen  alumnat dels IES de les zones d'influència de cada seu. Els millors equips de cada seu es classifiquen per al concurs estatal, pel juny. L’alumnat participa en equips formats per tres estudiants. Durant el concurs, els participants tenen 4 hores per resoldre entre 8 i 12 problemes. El guanyador és l'equip que resol correctament més problemes.



dimarts, 19 de febrer del 2013

JORDI SILVESTRE TOCA AMB CARLES PASTOR


L'alumne de l'IES l'Estació, Jordi Silvestre, col·labora amb el cantautor Carles Pastor en la promoció del seu darrer disc en què versiona poemes de deu poetes valencians vius. L'actuació, que podem veure a You Tube, va tenir lloc el 25 de setembre de 2012, al a Societat Coral "El Micalet" de València, en la presentació del poemari "55 maneres de mirar València", de l'autor de l'Olleria Francesc Mompó. La cançó "A Guillem Agulló", de Mompó i musicada per Pastor, és un homenatge al jove Guillem Agulló, assassinat per les seues idees.   

A GUILLEM AGULLÓ
Francesc Mompó

Gladiador anacrònic d'una època
que no entén de cavalleries,
eixires del cor de la terra,
lliure com la llum
que banya de colors
la gent del teu poble,
i fardatxo de llom llistat
t'encimbellares a la roca de l'estiu
ple de jovenesa
per servar el noble batec de la llavor.
Et sobrava força
i t'ha faltat vida.
Però la nit estengué
un esmolat mant de foscúria
sobre el teu rostre
i l'òliba assassina es llançà
en vol rapinyaire,
des del seu amagatall d'odi,
contra la tendra sang
i enterbolí els colors
d'una immensa polseguera.
Et sobrava força
i t'ha faltat vida, Guillem

dijous, 14 de febrer del 2013

14 de febrer, Eros

Paula Gramage


William Bouguereau.  Eros on the Lookout. 1890

Vivim sota escuts impenetrables que construïm per fer més suportable la realitat. Protegits davant de qualsevol imprevist, hem aconseguit frenar la por i véncer la nostàlgia i el fracàs. Però cap escut ha estat capaç encara, ni el més resistent de tots, d'aturar l'amor.

 L'amor de  cors vermell magenta i puntes de flexta afilades que s'encallen dolorosament. Aquell que obri ferides que no cicatritzen i et fan sangnar eternament.
Potser cada 14 de Febrer el recordes més intensament, sentint l'ardor opressiva del pit. Però, en realitat, et persegueix contínuament, els tres-cents seixanta-cinc dies de l'any. És la teua ombra, la condemna de la teua ànima i tu, presoner, no ho pots evitar. 

dilluns, 11 de febrer del 2013

ALFRED BERNABEU, 

CONFERÈNCIA SOBRE EL BANDOLERISME A ONTINYENT DURANT EL SEGLE XIX 







  El professor de l'IES l'Estació i cronista oficial d'Ontinyent, Alfred Bernabeu, realitzarà, el proper divendres 15 de febrer, a les 20,30 h.,  a la seu de la Societat de Festers, una conferència sobre un tema històric molt interessant com és el bandolerisme a Ontinyent al segle XIX, amb l'explicació dels seus orígens, amb alguns casos reals, i també sobre com es procedia i com es castigaven aquests fets, de manera exemplaritzant, per part de la justícia local.
   No us ho podeu perdre!! 

divendres, 8 de febrer del 2013

Entrevista a Carla Vidal, campiona d'Espanya de natació

Carla Vidal, una campiona a l’IES l’Estació

Carla Vidal és una estudiant de tercer d’ESO a l’IES l’Estació; una jove d'aspecte encantador i esportiu, que pot passar desapercebuda entre les seues companyes de classe, si no fóra perquè tothom sap que ja ha estat campiona d'Espanya de natació en dues ocasions. En un moment, entre classe i classe, Carla ens ha explicat un poc de la seua vida, del seu dia a dia, dels seus somnis i ambicions...

Ja has sigut campiona d'Espanya de natació; explica'ns quins han sigut els teus èxits més importants i quins són els teus reptes de futur.
Carla: Vaig ser campiona d'Espanya Infantil el 2011 en 400 estils, i ja havia quedat tercera a l'hivern. En desembre del mateix any, vaig tornar a ser campiona d'Espanya. Enguany ja participe en la categoria júnior. Als campionats d'Espanya de Madrid, celebrats la primera setmana de febrer, he aconseguit dos segons llocs, un tercer i un quart.
Quins són els teus reptes i objectius, a llarg termini.
Carla: Ara per ara, entrene dur cada dia; però, si puc somniar, m’agradaria arribar al campionat d'Europa Júnior, que tampoc crec que quede massa lluny del meu abast. Aquest cap de setmana, 9 i 10 de febrer, aniré a competir a Castelló de la Plana, al Campionat autonòmic; tinc opcions de medalla en 400 estils i 200 braça, potser també en algun relleu.
Què destacaries de la teua personalitat?
Carla: Crec que sóc una persona constant, que tinc capacitat de sacrifici i que sempre estic contenta i que sóc molt positiva.
Ets una bona estudiant, com aconsegueixes compaginar les teues tasques acadèmiques amb la natació d'alt nivell? I amb la vida familiar, i amb els teus amics i amigues?
Carla: Crec que sí que sóc una bona estudiant; he aprovat totes les assignatures. Normalment entrene de dues a tres hores diàries, a última hora del dia, de vegades fins a les onze de la nit. Aprofite les vesprades per als estudis. Normalment, deixe per al cap de setmana el fet d'eixir amb les amigues. 
Explica'ns quines són les teues rutines en un dia normal.
Carla: Dimarts i divendres vaig una hora a entrenar abans de l’institut. Quan acabe en l’institut, vaig a casa, dine, estudie i entrene...
Què t’agrada fer en el teu temps lliure?
Carla: Estar en contacte amb els amics i amigues per internet, whatsapp. També llig, veig una mica la tele...
Què és el que més t’agrada del nostre institut?
Carla: M’encanta estar amb els meus companys i companyes. 
Quines serien les teues vacances perfectes?
Carla: M’agradaria anar-me'n de viatge a l’estranger, a un lloc per descansar, amb els meus pares, Carlos i Merche, o amb els amics i amigues, i passar-ho bé.

Ja hem acabat l’entrevista i Carla torna a classe amb un somriure permanent en les seus llavis. De seguida serà una més entre les seues companyes i companys: una encantadora estudiant de  tercer d’ESO de l'IES l'Estació.

El regidor Pepe Pla i l'Alcalde Jorge Rodríguez lliuren en l'acte d'homenatge a Carla, en l'estiu de 2011. Fot: Comarcalia.Info




   

dijous, 7 de febrer del 2013

Andreu Esparza Martínez obté el primer premi en el concurs literari de Festers


Andreu Esparza, que estudia segon d'ESO a l'IES l'Estació, ha obtingut el primer premi al concurs literari organitzat per la Societat de Festers, amb motiu del Mig Any.
El comte d'Andreu, titulat "Les Festes de Moros i Cristians", tracta sobre les emocions que se senten en l'entrada de bandes i en l'entrada, des de la perspectiva d'un espectador i la d'un músic. El motiu d'inspiració ha estat la seua pròpia experiència, ja que fa dos anys que toca la percussió en la banda jove de la Societat Unió Artística Musical d'Ontinyent.
El premi, com és lògic, ha alegrat molt els seus familiars, perquè, a més a més, Andreu és un bon estudiant. "Bé, ho aprove tot...", diu amb modèstia, "...encara que l'assignatura que més m'agrada és l'Educació Física".
De l'institut, li agrada molt l'ambient, especialment amb els seus companys de classe. Quant al seu futur, encara no ho té gens clar, encara que podria decantar-se pel periodisme, o potser per alguna enginyeria. 

Tot seguit, us adjuntem el text guanyador, capaç d'animar i commoure fins a l'espectador més escèptic. Enhorabona, Andreu!


LES FESTES DE MOROS I CRISTIANS

Aquestes festes tenen lloc la quarta setmana del mes d’agost i tenen el reconeixement de festes d’interès Turístic Nacional. 
La part que més m’agrada de les festes de moros i cristians d’Ontinyent és l’entrada de bandes. És un acte meravellós on s’ajunten tradició i música, uns dels aspectes més importants de les festes que es realitzen al meu poble. Tot comença en l’assaig previ a baixar a la plaça de la Glorieta. Allí a la plaça normalment els músics descansem  una estona fins que ens arriba el moment de tocar. La desfilada de totes les bandes recorre tot el carrer major fins la plaça de l’Ajuntament i allí esperen totes fins que arriba la societat Unió Artística Musical d’Ontinyent, que per tradició és la ultima que ix desfilant. Quan aplega a la plaça comença la màgia, el senyor director munta a l’escenari  i totes les bandes, més de mil músics, interpreten a la mateixa hora una de les senyes d’identitat d’Ontinyent com és la marxa mora Ximo, composada per el mestre José María Ferrero. És espectacular veure a tot el públic seguint el ritme de la música mentre els músics es deixen les mans o la gola interpretant la marxa.
L’acte de més rellevància de les nostres festes és l’entrada moro cristiana. En primer lloc ix la Capitania Cristiana que darrere d’un any ple de treball s’apropa el seu gran moment. Desprès de dotze anys tornen a tindre la capitania de l’exèrcit cristià i quan es sent això de: AVANT CRISTIANS, AVANT!!!! es posen els pels de gallina. Seguidament un grup de percussió ix al comandament de tot l’exèrcit i després les primeres esquadres, cadascuna amb el seu cap d’esquadra. Però, tot el món espera altra cosa, la gent espera que el locutor ens diga: I ACÍ TENIM AL CAPITÀ CRISTIÀ.  En eixe moment comença l’entrada la persona més important de tot l’exèrcit cristià, el Capità,  amb la música darrere i agraint a tota la gent la seua presència, els seus crits, el confetti, i els seus ànims per fer de esta festa una festa millor any darrere any.  
Quan finalitza l’entrada cristiana, és el moment de veure cinc comparses més desfilar per l’avinguda de l’Almaig i per el carrer de Daniel Gil, fins que arriba  el moment de veure l’Ambaixador Cristià i Banderer que amb uns vestits preciosos per a l’ocasió van saludant a tota la gent. Però el millor de l’entrada és que aprens les històries dels nostres avantpassats perquè moltes vegades es representen les seus costums i formes de vida. Els sentiments que la gent que desfila transmet a la resta de la gent fan que els carrers es plenen d’emocions, d’alegria i felicitat.
Quan s’acaba l’entrada  cristiana és hora de traure alguna cosa per a menjar mentre cau la nit que encara queda molta tela per teixir i descansar un poquet fins que es torne a sentir aquesta frase AVANT MOROS AVANT!!!. Aleshores és hora de ficar-se en posició de mirar i no perdre cap tipus de detall sobre el que va a passar a continuació. Els tambors desperten als mes savis i vells de cada casa i s’aboquen a les finestres per veure l’entrada mora.
El moment més esperat per alguns s’apropa, fins que es veu lluny una espectacular tropa mora que agençada amb les pells més precioses i amb la seua banda de música tocant la marxa mora, ixen cada any amb les mateixes ganes que el primer dia per passar un moment inoblidable en companyia de la seua esquadra.
I quan apareix el Capità Moro, eufòric mira i agraeix a tots el fet d’estar prop d’ell en un moment tan important; i la banda tocant sols per a ell. El so de la percussió trenca totes les barreres del so fins que arriba la segona comparsa a desfilar. Darrere d’aquesta, la tercera, la quarta, la cinquena i finalment arriba l’Ambaixador i el Banderer, sis anys desprès de tindre capitania, i es veuen les ganes que Ontinyent li posa a la seua festa. El que sí que em sap molt de greu és veure com la gent abandona els seus llocs desprès de l’Ambaixada, el que cal fer és estar fins que passe la comparsa numero dotze; eixe és el moment d’anar cap a casa, quan la festa de l’entrada s’ha acabat.
També podreu gaudir d’altres actes molt interessants com són: el pregó, la desfilada dels alardos, el contraband, la desfilada infantil on els xiquets i les xiquetes són els protagonistes, la baixada i pujada del Santíssim Crist de l’Agonia, la diana i altres actes de festes més.
Convide a tot el món a gaudir d’aquestes festes i tots d’aquestos actes tan emocionants com jo els visc, i espere de tot cor que vos agraden.


Entrada de bandes. Fot. Societat de Festers
  

dilluns, 4 de febrer del 2013

VIATGE A LA NEU

Ja són novament al centre els afortunats i afortunades que han gaudit, aquesta setmana passada, d'uns dies magnífics practicant els esports de neu (esquí i snow), a l'estació d'hivern d'Astún. Neu dura i molt abundant, i molt bon clima per llançar-se pista avall i per poder oblidar-se una mica de les obligacions acadèmiques. Des de L'ANDANA us fem arribar, amb una innegable enveja, algunes fotografies d'aquest fantàstic viatge, i la crònica divertida de Pepe Enguix sobre el viatge.



Diari d’un esquiador quasi professional
Pepe Enguix Mateu (1r Batx. C)
   Sóc Pepe i avui escric per contar-vos les meues múltiples mogudes allà a les llunyanes terres de Jaca, al Pirineu aragonés. El meu viatge comença a les 8:00 d'un diumenge, hora a la qual hom no està molt poètic perquè els diumenges són dia de dormir una quantitat indecent d'hores. Tanmateix, estava content per poder anar a esquiar: un esport que m'agrada molt i, modèstia a part, considere que se'm dóna prou bé.
   La jornada a l'autocar va ser llarga i prou avorrida, la gent s'adormia a les estranyament còmodes butaques del bus i el paisatge era molt monòton. No va ocórrer res a destacar, a excepció de quan vam vore per primera vegada camps sencers plens de neu, on l'emoció ens va envair.
  La resta del dia va estar prou millor: vam descansar i per la nit ens en vam anar de "marxeta" a un pub local, on vam disfrutar i vam acabar de descansar. El primer dia que vam tastar la neu va començar amb ventisca, fet que dificulta la visibilitat i empitjora l'estat de la neu, però que no ens va impedir disfrutar-la. El meu primer contacte de l'any va ser horrorós, ja que quasi havia oblidat el que ja sabia anteriorment. No anava caient cada dos per tres, com els debutants, però els meus girs eren insegurs i molts estaven fets de forma incorrecta. Per sort, les dues hores de curs amb monitor em van refrescar la memòria muscular i em van fer un gran favor, ja que al segon dia tornava a esquiar com un autèntic professional. A part, res a destacar.
  Per la vesprada tornàvem al hotel a descansar i per la nit sopàvem i, o bé ens n'anàvem prompte a dormir, o bé ens en tornàvem al anteriorment dit pub a festejar, i era aquesta opció la més inconscient ja que el dia següent calia matinar i ja estàvem amb els músculs fatigats. I així va passar la setmana, i sense adonar-nos-en ja era divendres i calia tornar al volgut poble.
  El viatge de tornada va ser més avorrit encara que el d'anada, però al final se'ns va quedar una bona sensació per haver anat a la neu i un bell record que guardar per aquest any. Espere que us haja agradat aquesta, la meua història.