dimecres, 26 de febrer del 2014

Concurs literari del Dia dels Enamorats. Guanyadora

Paula Doria Borrell, de segon de Batxillerat A-C, ha sigut la merescuda guanyadora del Concurs de Cartes Literàries d'Amor "Estimat/ada meu/a". Una carta d'amor de Dràcula a Wilhelmina és la seua obscura proposta. Wilhelmina "Mina" Harker (Murray, de soltera) és el personatge de ficció i protagonista del la novel·la gòtica Dràcula (1897) de Bram Stoker.

Tot i que aquesta primera edició del premi no ha comptat amb molts participants, els treballs presentats manifesten una gran qualitat i capacitat creativa; motiu més que suficient per felicitar Paula Doria, que s'emborsarà un premi de 20 euros i un exemplar d'una novel·la actual.

14 de febrero de 1790, Transilvania
 Querida Wilhelmina,
  Durante mis siglos de vida he presenciado los acontecimientos más importantes de la historia, las guerras del hombre, la corrupción en la Tierra, los infiernos del mundo, las hazañas de los tiranos y lo que más me apena, la muerte de mis padres, mis hermanos, mis hijos, mis nietos... El tormento causado al ver con mis propios ojos cómo se escurre la existencia de mis seres queridos se ha repetido innumerables veces y nunca he podido evitarlo. Ante estas atrocidades, me encerré en este castillo para siempre, en el más profundo desamparo y viviendo de los amargos recuerdos que me entierran bajo las tinieblas de la noche. Cuando me di cuenta de lo que era, mis ambiciosos pensamientos me obligaron a vengarme de la propia muerte, aquella que se había llevado todo lo que amaba y me daba la espalda cuando más la necesitaba. Todo terminó en un inacabable óbito.
  Pero todo ha cambiado, Mina. Apareciste en mi vida como una primavera nocturna, confundiéndome y encendiendo mis arcaicos deseos de vivir. He recordado qué se siente al estar enamorado, al no poder soportar tener lejos a alguien. Resistir la tentación de amarte me es imposible.
  Es tu esencia la que codicio, tu mirada aviva mis ya consumidas cenizas, desearía poder contemplar tu blanca piel a la luz del sol y acariciar tus cabellos, negros como el azabache. Este amor sobrepasa los límites del tiempo y vence a la muerte, pero tu vida de mortal se consume demasiado rápido y quiero que nuestro amor dure años, décadas, hasta siglos enteros y perder juntos la noción del tiempo.
 ¡Oh! ¡Es tan grande mi sufrimiento! Mi corazón se contradice continuamente, querría que vivieses junto a mí eternamente, pero yo, un ser que ha matado más de mil almas, no es capaz de condenarte de tal manera, de que sufras tantas angustias, de que quedes encadenada a la noche y no puedas sentir nunca más la calidez del verano, sentimiento que yo vagamente recuerdo. Eres la responsable de mis penurias, Mina, si me amaras, si pudieras comprenderme y acompañarme en este gran castigo, si estuvieras aquí para atender mis lamentos, secar mis lágrimas de incomprensión, me devolverías la vida... No soportaría verte morir frente a mis ojos y dejarme para siempre en esta abismal clausura, necesito que seas como yo, te quiero demasiado como para condenarte, pero tu muerte se presenta todo los días ante mí como una terrible pesadilla de la que no puedo huir.
  Desearía que todo fuese más fácil, de que yo fuera un simple mortal... Y si lo fuera, ¿vendrías conmigo? ¿Dejarías a tu esposo y viviríamos juntos el resto de nuestras vidas o me rechazarías y  me abandonarías, sumido en un terrible dolor? Moriría avergonzado, ¡humillado!. Pero si en vez de eso tú fueras inmortal por fin encontraría sentido a esta maldición que me corroe, pasaría de la muerte a la vida, tú serías todo aquello que anhelo y no puedo ver, serías luz, serías las mañanas al sol, las tardes errantes en un extenso prado verde y recogerías pieza a pieza el reloj desmontado en que se ha convertido mi desconocida alma, serías mi amada inmortal.
  Algún día  llegará a tus suaves manos esta confesión de amor y yo estaré en las sombras para ver tu reacción, ya sea de odio, de amor, de miedo o de lujuria, apareceré para cumplir mi difícil decisión, entonces tú me amarás y el reloj se pondrá otra vez en marcha, porque entonces tendrá sentido avanzar, navegar hacia un futuro interminable, hacia una eterna existencia juntos.
                                                                                                                    

                                                                                     DRÁCULA             

dimarts, 25 de febrer del 2014

ONCE - Divulgació

Ana Fe Ferri i Noèlia Martínez, de l'ONCE, ens visiten

Braillita
El dia 25 de febrer, dues membres de l'organització ONCE a València, Ana Fe Ferri, consellera territorial de l'ONCE, i l'ontinyentina Noèlia Martínez, han visitat el nostre centre en una activitat de caràcter divulgatiu per informar el nostre alumnat de la tasca que l'organització de cecs espanyola hi realitza. En les tres xarrades dirigides als grups de segon d'ESO, Ana i Noèlia han explicat què és exactament l'organització, quines són les seues fonts de finançament -el conegut cupó-, i de quina manera es realitza en les escoles la integració de nens i nenes amb distints graus de ceguesa.

L'activitat ha tingut com a centre d'interés el coneixement de les diferents problemàtiques a què ha de fer front una persona invident i ha comptat amb una suggeridora pel·lícula en què un nen cec de naixement intentava fer-se una idea de com són els colors en la natura. També s'ha explicat què és el sistema braille d'escriptura i què és i com funciona una màquina perkins d'escriptura braille. A més el nostre alumnat ha pogut saber com els bebès cecs s'acostumen a l'escriptura braille gràcies a una nina anomenada "Braillita", i com un cec pot veure una imatge només amb el tacte, i també com poden distingir els colors dels retoladors, i tot un seguit de qüestions i de circumstàncies que resulten impensables per als que tenim la sort de veure.   

L'ONCE va nàixer el 1938. En els seus setanta-cinc anys d'existència, l'organització de cecs ha construït un model únic de gestió, amb un sistema de prestació social per a persones amb ceguesa o discapacitat visual severa sense equivalència enlloc. Un exemple de saber fer i d'utilitat social difícil d'igualar en cap país del món. Es dóna la circumstància que el president de l'ONCE a València és un ontinyentí i exalumne del nostre centre, Enrique Llin, al qual esperem tenir l'oportunitat d'entrevistar pròximament a L'ANDANA.


Ana Fe Ferri i Noèlia Martínez





dilluns, 24 de febrer del 2014

Campanya de prevenció de l'ús de l'alcohol (2)

L'alumnat de 4t d'ESO exposa els seus treballs

L'alumnat de 4t d'ESO ens presenta el resultat del seu treball al voltant de la campanya de prevenció sobre l'ús de l'alcohol, de la qual podreu trobar més informació en aquest bloc: Campanya de prevenció

















dilluns, 17 de febrer del 2014

Resultats del procés de participació ciutadana Ontinyent Participa

Camins segurs de l'IES l'Estació, el projecte més votat

Imatge de la pàgina "Ontinyent Participa" de l'Ajuntament d'Ontinyent

Amb 2498 vots d'un total de 5172, els ciutadans d'Ontinyent han decidit que el projecte presentat per l'IES l'Estació siga prioritari quant a la inversió de l'Ajuntament d'Ontinyent en els propers mesos. La millora dels accessos a l'IES l'Estació, la il·luminació de la ruta perimetral i l'adequació dels vestidors del poliesportiu han estat els projectes preferits de la ciutadania. Aquesta democràtica iniciativa de priorització de projectes Ontinyent Participa de l'Ajuntament d'Ontinyent, ha  fet possible que els ontinyentins tinguen una participació directa en la gestió municipal.

Des de la Direcció de l'IES l'Estació s'agraeix als ontinyentins el suport que ha rebut el seu projecte, del qual podreu trobar més informació en els següents enllaços:


Camins segurs








dissabte, 15 de febrer del 2014

Teatre - Grup d'interns de Villena

Magnífic acte en què el teatre i les experiències personals dels actors emocionen profundament el públic


Fotografies de Toni Ferrero Belda
Des de l'època clàssica, s'ha considerat el teatre com una de les grans arts. A partir del concepte de mimesi, el teatre copia, representa i interpreta la realitat. A més a més, el teatre és una font d'aprenentatge vital: a través de l'observació del que s'esdevé en l'escena, d'allò bo o dolent que ocorre als personatges, l'espectador en trau un ensenyament moral. Per altra banda, el bon teatre és també catàrtic, ens allibera i purifica, i produeix una emoció profunda a través del treball actoral. Tanmateix, quan allò que es veu en escena ja no és artifici sinó que és vida real i autèntica relatada pes seus protagonistes, l'experiència resulta tan emotiva com inesborrable. 
Divendres 14 de febrer, en una activitat promocionada pe l’UPCCA i finançada per l’AMPA, un grup d’interns del Centre Penitenciari de Villena va representar una obra teatral al saló d'actes de l'IES l'Estació per advertir, des de l'experiència directa, dels perills de les drogues. La representació de l'obra, escrita per un dels interns de la presó, estava dirigida al nostre alumnat del segon cicle d'ESO. L'obra constava d'uns esquetx o seqüències musicades i dialogades en què es representaven diferents situacions reals relacionades amb el tema de les drogues i de les seues fatídiques conseqüències. Tot seguit les actrius i els actors, un per un, explicaven les seues dures experiències personals, els seus delictes, la seua vida en presó... i finalment van acabar l'acte amb unes posades en comú amb diferents grups d'alumnes.

La representació va tenir una repercussió extraordinària en l'alumnat, que va eixir francament emocionat de l'acte, i que en guardarà segur un record inesborrable; un record d'agraïment, de comprensió, de solidaritat i també d'afecte cap a unes persones que no són en absolut diferents a qualsevol de nosaltres.




divendres, 14 de febrer del 2014

L'esperit de l'àguila. Presentació.

Joan Torró, exalumne de l'IES l'Estació, presenta a Ontinyent el seu últim llibre 



Divendres passat en la biblioteca municipal de Sant Josep es va presentar l'últim llibre del novel·lista ontinyentí Joan Torro Soriano. A l'acte assistí un nombrós públic que va conéixer de la mà del mateix autor tot el procés de creació de "L'esperit de l'àguila". Esta novel·la de gènere històric ens conta les peripècies de Bicum, un jove que viu en les nostres terres durant l'època Mesolítica. De fet, en el text apareixen diverses descripcions de paratges ontinyentins com el Pou Clar o el Pla de Simes. El catedràtic i filòleg Joan Torro, a pregunta dels assistents, va  manifestar  que ja estava preparant la seua pròxima novel·la. L'acte va concloure amb la signatura de llibres per part de l'autor. 

  

dijous, 13 de febrer del 2014

Imatges del meu centre

Concurs fotogràfic


 BASES
L'IES L'ESTACIÓ  convoca el I Concurs de Fotografia “ Imatges del meu Centre” en el qual pot participar l'alumnat actual i antic del centre
1. Es podrà participar en tres categories:
·   Categoria I: El meu centre: l'entorn natural, pati, aules....
·  Categoria II: Activitats extraescolars: excursions, concursos, festes d'acomiadament, activitats esportives, exposicions,......
·  Categoria III: Docència directa: l'arribada, el treball a les aules, els laboratoris, les noves tecnologies,......
2. Les fotografies s'han de presentar en format digital i bona resolució i s'han d'enviar per correu  electrònic a direccio@iestacio.com   Cada foto ha de tenir un títol com a nom d'arxiu. Cada participant pot enviar un màxim de 5 fotos.
3. S'aportaran, clarament, dades personals i l'apartat (o apartats) a què es concursa.
4. El termini de presentació de fotografies acabarà el dilluns dia 17/03/2014.
5. Es lliurarà un premi de 30€ per cada categoria. Es valorarà tant la qualitat artística com el missatge i les emocions que transmeten
6. Les fotografies rebudes passaran a ser propietat de l'institut que les utilitzarà per  fer la promoció del centre.
7. La participació implica l’acceptació de les bases. El jurat que decidirà el concurs estarà composat almenys per  un membre de l'equip directiu, un professor/a de comunicació audiovisual, dos membres de la comissió pedagògica i un representat de l'alumnat del Consell Escolar. La seua decisió, que tindrà en compte la votació efectuada, serà inapel·lable.

Per a qualsevol consulta i per a realitzar els enviaments, caldrà dirigir-se a la vicedirecció del centre o al correu electrònic direccio@iestacio.com

Dia dels enamorats. Concurs literari




 landanadelestacio@gmail.com



Connie Francis: "Stupid Cupid"

dimarts, 11 de febrer del 2014

Camins escolars segurs, el projecte més votat al Consell de Ciutat

Camins escolar segurs, el projecte presentat per l'IES l'Estació, ha sigut el més valorat al Consell de Ciutat, en El Procés de Priorització de Projectes d'Ontinyent


 El projecte pretén millorar les vies d'accés al centre educatiu i formar en l'educació vial i en el respecte al medi ambient


L'IES l'Estació va presentar al Consell de Ciutat de l'Ajuntament d'Ontinyent aquest avantprojecte d'inversió que naixia de la necessitat manifestada pels diferents sectors educatius de millorar els accessos al nostre centre. No obstant això, el projecte aborda també diversos aspectes importants per al poble, com són els accessos a l'estació de trens i l'ampliació de les vies saludables. A més a més, fa especial èmfasi en la seguretat vial i la mobilitat sostenible; en definitiva, és un projecte de futur per formar en l'educació vial i el respecte al medi ambient.
Després de la fase propositiva, de la qual vam informar en Camins escolars segurs; i després de l'avaluació del projecte per l'Oficina tècnica i els departaments municipals implicats, van ser seleccionades les cinc propostes més interessants des del punt de vista dels representants al Consell de Ciutat. En aquest procés, el projecte de l'IES l'Estació ha estat el més votat.
Amb  açò, El Procés de Priorització de Projectes d’Ontinyent encetarà la seua última fase, en la qual, als cinc projectes més votats, s’afegiran als cinc plantejats pel Govern Municipal. Del llistat definitiu, que es pot consultar en la pàgina #OntinyentParticipa, tots el ciutadans d’Ontinyent majors de 16 anys podran elegir les tres propostes que consideren prioritàries per a la ciutat. Es podrà votar per internet o en els espais públics habilitats per l'Ajuntament del 10 al 14 de febrer.

Des de l'IES l'Estació us animem a votar la nostra proposta Camins segurs de l'IES l'Estació, perquè estem convençuts que és un projecte que oferirà grans avantatges pràctics i formatius al nostre alumnat i, fonamentalment, perquè resultarà una inversió molt útil per a tots els ciutadans del nostre poble.



dilluns, 10 de febrer del 2014

Crònica - Cabres forestals



Brigada contra incendis a quatre potes
Els boscos de l’Ombria de Fontanars dels Alforins,  protegits per un ramat de cabres blanques celtibèriques


Crònica de Gerard Ribera Soler i Ernest Ribera Soriano (2n ESO)

Fotografia de Rosana Mascarell Ferrero.
A l’Ombria de Fontanars dels Alforins hi ha un ramat d'unes mil cabres blanques celtibèriques, que pasturen lliurement l’ampla serralada. Les cabres es mengen les males herbes i els matolls i així deixen créixer millor els arbres i les altres plantes. També fertilitzen el terreny amb els seus excremets i, en lliurar-se d’algunes plantes, afavoreixen que no es produisquen incendis i es que millore el pas per la serra. Tot açò és econòmic ja que no fa falta comprar menjar per a les cabres i s’estalvia el sou de les brigades forestals. Per altra part, és un sistema contra incendis d'allò més ecològic.
Aquests bonics animals blancs dormen en la serralada a l’aire lliure. No són capaços d’eixir del seu gran territori i, per tant, no entren als bancals de l’Ombria i mai s’arrimen al poble, encara que no tenen por dels cotxes ni de les persones, ja que hi són acostumades. Així que tots aquests avantatges permeten que el pastor sols hi haja d’anar on pasturen una o dues voltes al dia, i això els deixa la resta del dia lliure.
A Fontanars, al cim de la serralada entre el “Alt del Moro” i la “Font de la Duenya” es localitza un tancat on són les cabres prenyades i els xotets per a vendre; també hi ha una casa per als dos germans, els pastors de les cabres, ja que el propietari no viu a la serralada. Els ramaders es guanyen la vida venent els xotets d’entre 7 i 10 kg als escorxadors, ja que la carn de les cabres joves es més tendra. De vegades les cabres adultes es venen al zoològic per alimentar els animals carnívors. Aquesta antiga varietat de cabres no donen llet contínuament, ni és suficient per a comercialitzar-la, per tot açò, els pastors reben una xicoteta subvenció de l’estat segons la quantitat de cabres que sostenen.

Ja veieu, són una solució contra els incendis forestals molt ecològica, a més de ser econòmica i donar pocs maldecaps. 

dimarts, 4 de febrer del 2014

Exalumnes de l'IES l'Estació. Paula Ferrero Rodríguez


"Quan ens llicenciem tenim molt poques eixides professionals al nostre país, raó per la qual molts joves acabem anant-nos-en a l'estranger"


Paula Ferrero acaba de complir vint-i-sis anys. En acabar el batxillerat a l'IES l'Estació, va decidir estudiar Traducció i Interpretació Anglesa (amb l'alemany com a segon idioma) a la Universitat Jaume I de Castelló. El tercer any de la carrera el va passar a Alemanya amb una beca Erasmus. Una vegada llicenciada, va decidir anar a Edimburg per millorar el seu nivell d'anglès. Va trobar-hi treball de seguida en un hotel; hi havia de treballar dur, però açò la va motivar per seguir formant-se; així que va decidir estudiar un màster en Màrqueting i Organització de Festivals i Esdeveniments. "El màrqueting té molta eixida", assegura.
 A Paula li agrada molt viatjar. Ja ha visitat molts països europeus i ara creu que toca canviar de continent i anar més lluny per conèixer noves cultures i aprendre nous idiomes. També és afeccionada a la música, a patinar, a la platja, a la cuina dels diversos països que visita, a llegir novel·les d'intriga i a veure una bona pel·lícula al cinema. En una curta estada de vacances al seu poble d'Ontinyent, ens ha visitat i li hem pogut preguntar una mica per la seua vida. 
A què et dediques?
Paula: Ara fa tres mesos que m'acabe de graduar del màster i estic treballant en una empresa de màrqueting com a promotora i hostessa els caps de setmana, tanmateix estic buscant una feina a jornada completa en alguna empresa com a assistent de màrqueting o assistent d'esdeveniments.
Quins són els teus projectes a curt i llarg termini?
Paula: A curt termini, buscar una feina a jornada completa i també estic preparant un projecte de traducció. I a llarg termini, m'agradaria anar a viure i treballar a Austràlia o a Canadà, crec que seria una experiència fantàstica tant a nivell personal com a nivell professional, i ara que sóc jove és el moment de fer-ho.
Quines dificultats has trobat després d'acabar la carrera?
Paula: La major dificultat que he trobat després d'acabar la carrera és que no hi ha treball a Espanya, i els pocs treballs que hi ha demanen molta experiència, cosa que els llicenciats recents no tenim... Crec que és molt difícil trobar empreses que donen oportunitats als que acabem de llicenciar-nos, i clar, quan ens llicenciem tenim molt poques eixides professionals al nostre país, raó per la qual molts joves acabem anant-nos-en a l'estranger.
Què destacaries del teu pas per l'IES l'Estació?
Paula: Tinc bons records de l'institut, ja que va ser una etapa bonica de la meua vida. Recorde especialment segon de batxillerat perquè va ser un any molt intens ja que havia d'estudiar molt per treure bona nota al batxillerat i després al selectiu. Com que no sabia que volia estudiar encara, havia de treure la millor nota possible per no tancar-me portes. Tenia algunes carreres en ment com: Traducció i Interpretació, Filologia Anglesa i Turisme... Finalment en acabar el curs vaig decidir estudiar Traducció perquè pensava que era la carrera que més eixides professionals m'oferia. 
Una de les coses que destacaria del meu pas per l' institut són les classes de francès amb Regina Tortosa ja que vaig aprendre molt i em van despertar un gran interès per França i per la cultura francesa. Vaig estudiar francès des de 3r d'ESO fins a 2n de batxillerat i sempre érem molt pocs a classe, i apreníem molt, ja que tots teníem molt d'interès i ganes per aprendre. Recorde que l'estiu de 2005 vaig anar a França de viatge amb els meus pares, i podia parlar i entendre'm amb la gent local, cosa que em va motivar moltíssim i si cap, vaig tornar encara amb més ganes i entusiasme per aprendre i estudiar francès. En segon de batxillerat, jo era l’única estudiant de francès a classe amb Regina, açò em va permetre millorar moltíssim l’idioma tant a nivell oral com a nivell escrit.
Com va sorgir la teua afecció per l'aprenentatge de les llengües? Quantes llengües domines?
Paula: En aquest moment domine l'anglès, l'alemany i el francès. M'agraden els idiomes, i sempre intente practicar-los regularment, ja que, si no els practiques, s'obliden ràpidament. He començat a aprendre italià però encara tinc un nivell bàsic i m'agradaria aprendre algun idioma “exòtic” com el xinès, el rus o l'àrab, ja que a l'hora de buscar feina valoren molt que domines algun d'aquests idiomes.
Des de ben xicoteta anava a una acadèmica d'anglès. Quan vaig acabar primer d' ESO, vaig anar tres setmanes a Anglaterra a fer un curs d'anglès. Viure amb una família anglesa, i tot el temps que vaig passar-hi, fou una experiència inoblidable. Em va agradar tot moltíssim: el país, la seua gent i la cultura, recorde que vaig tornar molt motivada per  seguir aprenent l'anglès. Així va ser com va sorgir la meua afecció per les llengües, i com l'anglès m'agradava tant, vaig decidir començar a estudiar un altre idioma, el francès, i també em va agradar molt. Després quan vaig començar la carrera podia elegir entre francès i alemany, i vaig triar l'alemany, no m'ho vaig pensar dues vegades ja que era una oportunitat immillorable per aprendre un idioma nou que a la vegada és un dels idiomes més importants a Europa, després de l'anglès. Però no vaig deixar el francès de banda, seguia aprenent-lo a l'Escola Oficial d'Idiomes i pel meu compte.
Deixa'ns unes paraules en anglès, unes reflexions que puguen servir com a consell per als estudiants de l'institut, ara.
Paula: Living in a foreign country, for either a short or a long period of time, can be an unforgettable life time experience that allows you to grow as a person and learn different things such as a new language, meet new people, and embrace a new culture... you realise that the world is much bigger than your own country and you become more open-minded towards different cultures. I would advise students to go and live in a foreign country once in their life, either to study or to work, and try to mingle with people from different countries rather than only with Spanish people. Although living in a foreign country can be really hard at the beginning, it helps us to see that we are capable to do a lot more things that we think and it also helps us to realise how lucky we are with all we have. With more ups than downs, living in a foreign country is an amazing opportunity that students should experience at least once in their life.

                 Thank you for everything and we wish you the best luck, dear Paula!