Els alumnes de l'IES l'Estació Jordi Micó i Rubén Penadés, guanyadors als Premis "Ciutat d'Ontinyent" a l’estudi musical 2012

Jordi i Rubén

   Els alumnes Jordi Micó Torró, en la categoria de vent-metall, i Rubén Penadés Silvestre, en la categoria de piano i percussió, han obtingut el Premi “Ciutat d'Ontinyent” a l’estudi musical 2012, que convoca, en la seua tercera edició, el Conservatori Professional de Música d'Ontinyent  amb el patrocini de l’Ajuntament d'Ontinyent.

   Els Premis “Ciutat d'Ontinyent” a l’estudi musical 2012 tenen la intenció de fomentar entre l’alumnat del Conservatori l’afany per continuar els estudis musicals. Aquests premis estan destinats a l'alumnat matriculat en cinquè de Grau Professional i s’atorguen al millor expedient acadèmic.  

   Aquests premis d'enguany també han recaigut en Jaume Cerdà Martí, d'Agullent, i en Juan José Silvestre López, d'Albaida, en les categories de vent-fusta i corda, respectivament.  El proper divendres 8 de febrer a les 19.30 hores, al Saló d'Actes del Conservatori, tindrà lloc el lliurament d'aquests Premis, al qual seguirà una interpretació per part dels guardonats. A l’acte és prevista l’assistència de l’alcalde d'Ontinyent, Jorge Rodríguez, i els regidors de Cultura i d'Educació. 

   Rubén Penadés, que estudia el Batxillerat Musical, ha estat notícia recentment per la presentació de la seua primera obra simfònica amb sols setze anys. Per la seua banda, Jordi Micó, que estudia el primer de Batxillerat Humanístic, també ha sigut notícia recentment per ser un dels tres expedients acadèmics d'ESO més alts de la localitat.

L'alumnat de Comerç Internacional visita l'empresa UPS

El dia 28 de gener de 2013, l’alumnat de primer i segon del Cicle Formatiu de Grau Superior de Comerç Internacional va visitar les instal·lacions de l'empresa de transports internacional UPS, a l'aeroport de Manises (València). La visita va començar amb unes breus explicacions del funcionament d'UPS, des de la recollida d'un paquet fins que arriba al client final, i el coneixement de les diferents formes d'enviament de mercaderies d'una part del planeta a un altre. A continuació, es va fer un recorregut per tot l'interior de la nau on el personal realitza les operacions de càrrega i descàrrega de tots els paquets, el seu escanejat i control de seguretat mitjançant raigs X, preparació dels contenidors aeris, control documental, control de facturació, el seguiment logístic que realitza cada paquet fins al seu lliurament, etc.

L’alumnat valora molt positivament la visita, ja que podien veure in situ l’aplicació real dels coneixements teòrics impartits a les classes sobre el transport internacional de mercaderies i la logística i l'emmagatzematge. Per altra banda, el seu professor, Carlos Pardo, agraeix a l’empresa UPS  la seua col·laboració desinteressada, la seua disposició i amabilitat.

L'alumnat de Fontanars ha celebrat les festes de Sant Antoni

Fontanars dels Alforins va celebrar els dies 18, 19 i 20 de gener les seues tradicionals festes en honor de Sant Antoni Abat. L’alumnat de Fontanars d’ESO i de Batxillerat, i també el dels cicles formatius, constitueix uns dels actius més valuosos que posseeix el nostre centre. Marc Úbeda, de segon d’ESO, ens relata aquestes darreres festes com ell les ha viscudes, des de la privilegiada situació de sa casa, davant mateix de la foguera, acompanyat pel seu germà i pels seus cosins; un relat tan intel·ligent com tendre i emocionant, que des de L’ANDANA us convidem a llegir.      

  La festa de Sant Antoni Abat, és una festa que se celebra en alguns pobles de la vall d’Albaida i dels seus voltants; un d’ells és Fontanars dels Alforins, aquesta festa se celebra al meu poble perquè Sant Antoni és el patró de Fontanars. 
Hi ha un grup de persones del poble anomenat La Junta de Fàbrica, que és formada pels llumeners. Els llumeners del 2013 van ser: Carlos Bataller, Juanjo Bordera, Jordi Francés, Aitor Ribera, José Luis Bataller, Rafa Moratalla, Antonio Lladosa i Vicent Sanz. Aquests van ser els encarregats de muntar la foguera.

La foguera d’aquest any era molt bonica, ja que estava ben acabada i tenia 12 metres d’alçada.  La foguera es munta a la plaça Verge del Rosari, és a dir, davant de ma casa. Per construir-la, van estar un dia complet.

El dia 24 de novembre tots els llumeners van anar a la serra per a tallar pins i avançar el treball.  El dia 11 de gener, tots els xiquets de l’escola van anar fins a la Sultana, per a agafar pins per a la foguera. Cada cicle de l’escola portava un pi. Els xiquets van arrossegar els pins amb tota la seua il·lusió i força fins a la plaça del poble.

El dia següent, dissabte, la junta de fàbrica, des de bon matí, va començar a muntar la foguera. Primer de tot, van anar a la muntanya per a tallar pins i portar-los a la plaça. Quan ja tenien tota la llenya, se’n van anar a esmorzar al bar del meu company Juanvi. Després van tornar al treball. A les 12.30 del migdia, van plantar el pi central que era el més alt de tots. A partir d’aquest, van començar a recolzar els altres pins més xicotets fins que acabaren amb els més grans. A partir de les 6 de la vesprada, la foguera ja anava agafant forma, i van acabar de col·locar tots els pins sobre les 8 de la vesprada. Després començaren a posar les rames de pi verdes, que cobriren tota la foguera. A les 9,30 de la nit la foguera ja estava completament acabada sols faltava cremar-la, però encara calia esperar una setmana.

El cap de setmana ja va arribar, i tocava encendre-la. Ja estava tot preparat, i a les 10 en punt, el rector acompanyat pels llumeners, van beneir la foguera i la van encendre. La plaça estava plena de gent, sobre tot visitants de pobles propers a Fontanars. La foguera es va encendre ràpidament. La gent anava apropant-se a la foguera per escalfar-se. Hi havia un camió de bombers que estava vigilant la foguera. Un d’ells no parava de banyar la façana de casa perquè no es calfara massa. Ma casa estava molt calenta.

La foguera es van consumir molt ràpid, i a les 3 de la matinada ja estaven tots el pins quasi cremats i mig tombats. A les 3 de la nit, estava jo en ma casa junt a tots els meus cosins mes xicotets, que s’hi van quedar a dormir. Vam estar jugant al menjador i mirant com es cremava la foguera.

Al menjador de ma casa hi havia 3 matalassos. Estàvem tots nosaltres jugant. N’érem sis: Josep, Joan, Aitana, Arnau, Jordi, el meu germà i jo.

Quant la gent ja se’n va anar a sa casa per a dormir, van aparèixer a la plaça els aficionats a la pólvora. A partir de les quatre, molta gent tirava petards d’eixida. Hi havia bastant gent que estava fent el ressopó, és a dir, van fer una torrada a la foguera i a les 4 de la matinada ja estaven menjant. Nosaltres també ho vam fer, però a ma casa. Seguidament vam eixir al balcó i vam tirar petards a la plaça.

Vam estar sense dormir fins a les 5 de la matinada. La que més va aguantar desperta va ser la meua cosina Aitana, que té 9 anys, ella es va adormir a les 5:30. El matí següent estàvem tots desperts a les 9 del matí, preparats per a esmorzar. Vam comprar dues dotzenes de xurros de la plaça i ma mare va fer xocolata.

Després de la missa que es va fer a les 10 del matí, va començar la subhasta. De bon matí la gent que volia portava tot tipus de menjars (fabioles, roscons, fruites...) i animals com gallines i conills. Hi havia tres homes fent la subhasta al voltant de la foguera (un d’ells era el meu oncle). La gent anava comprant tot tipus de productes. Quant ja portaven més d’una hora, es va agafar a ploure. Aleshores la subhasta va seguir dins de l’església.

Aquest dia vam dinar tota la meua família a casa de els meus avis. Érem uns trenta. El dinar va estar molt bo i després ens vam menjar els dolços que vam comprar a la subhasta.

A les 5:30 de la vesprada, es va realitzar la benedicció d’animals. Hi havia tot tipus d’animals gossos, gats, tortugues, hàmsters, peixos, coloms i fins i tot un corderet. Seguidament es va realitzar la processó; quan aquesta va finalitzar a l’església, el rector va dir quins serien els llumeners per a l’any següent.

A l’hora de sopar, molta gent va acudir a torrar en les brases de la foguera. Els meus oncles i cosins van sopar a ma casa perquè vam torrar a la foguera.

Van ser uns dies molt divertits. Ara ja estic esperant que arribe la pròxima foguera per a l’any que ve.

Marc Úbeda Gandia- 2n ESO B

Maria Soler, Paula Doria i Paula Gramage, segon premi al “Concurs de Videoblocs Què faries tu?"

Maria Soler, Paula Doria i Paula Gramage

    Les alumnes de primer de Batxillerat de l’IES l’Estació, Maria Soler, Paula Doria i Paula Gramage, han obtingut el segon premi al concurs de videoblocs “Què faries tu?”, organitzat per la Federació Valenciana d'Estudiants – FAAVEM. El vídeo amb el qual van participar, titulat JOCS DE MANS, denuncia la situació de l’educació pública a causa de les retallades i va encapçalat pel següent comentari: “L’educació pública és una de les víctimes més directes d'aquesta crisi econòmica, i amb ella tot l’ alumnat i professorat que la componen. Ens sobren motius, ens falta recolzament”
   Al concurs han participat altres grups de Villena, Alaquàs, Port de Sagunt i Alacant i  mostraven amb els seus vídeos les seus inquietuds i crítiques vers una societat que creuen injusta per totes les retallades socials que els estan afectant.  El concurs comptava amb la col·laboració de la Conselleria d'Educació, de l'Ajuntament de València, de la Coordinadora de Consells Escolars i del Programa "La Joventut en acció" de la Comunitat Europea. 

Teatre en francés

Eixida al teatre de l'alumnat de francés de l'IES l'Estació  

Vendredi 11 janvier 2013,

    Aujourd’hui ce n’est pas un jour comme les autres car je me suis levée avec une grande illusion.

    Ce matin, la salle de classe de français a la forme d’une salle de théâtre et le bus nous transporte dans une autre ville, Alcoi, et dans un autre siècle, le XVII, plus exactement à l’époque où Molière écrit et joue la pièce qu’on est allés voir : L’Avare.

    L’ambiance est très bonne et le petit théâtre très accueillant.

Les acteurs( l’un espagnol et les autres deux français ) ont joué très bien et ils nous ont fait rire ; ils étaient très drôles !

    Je ne changerais rien de cette expérience. Mes copains et moi on s’est bien amusés et en plus nous avons appris la langue française d’une autre manière, ni plus bonne ni plus mauvaise, mais différente.

    Signé : Les élèves de français de 2de. et 3ème. de L’ESO de L’ IES l’Estació d’Ontinyent

Rosa Lapiedra amb alumnat

1r de PQPI:

Un passeig pel Torrater

L'alumnat de 1r de PQPI van eixir dimarts 15 a fer un tomb per la muntanya tan pròxima del Torrater, acompanyats pel professor Ernest Seguí. Veure les antenes, esmorzar en una cova, arreplegar mostres de plantes de la típica vegetació mediterrània... activitats totes elles encaminades a conèixer millor el nostre entorn i una perfecta excusa per passar un bon matí de companyonia en un ambient molt saludable.

Antoni Llopis, alumne de 2n de Batx. Artístic ens presenta

La Marabunta  

Som un grup d'Ontinyent. Intentem fer sonar al poble una música ben diferent, un poc de reggae, hard mariachi, ska... encara que estem començant i no duem ni un any fent concerts, però ens posem tots molt contents de vorer que cada vegada veiem a persones noves, i això, això es magnífic!

La història de La Marabunta té bastants etapes; jo no vaig estar des del principi el grup, però, els dos cantants van formar el grup, que no era ni grup, perquè tindrien uns 11 o 12 anys, i més que música feien soroll.  Aquell “grup" és va desfer, fins que es va crear un poc més seriosament La Sotana Atrapapolvo (LSAP), nom del grup, que ha perdurat fins fa poc. Jo vaig entrar-hi com si fóra un somni, sempre he desitjat tindre un grup on tocar damunt d'un escenari, i que la gent es sàpiga les teues cançons; és tot un regal! Em va ser difícil adaptar-me, encara que creia que sabia tot de guitarra, no era més que un principiant. Amb el pas del temps, la por de tocar davant de moltíssima gent, de fer un solo per tots els que t'estan mirant, de no fallar cap acord, s'han apoderat de mi, com una malaltia maligna i he millorat moltíssim. Després d’entrar jo, vaig proposar incloure un saxo, ja que coneixia Gracia, i un trompeta amic, ja que el grup no hi tenia aquests dos instruments. La Sotana Atrapapolvo, va anar millorant moltíssim, i vam arrancar molt fort: que si concerts allí, que si concerts allà! La música era bona, però, recordem que som joves, i quasi ningú del grup tenia cotxe i això feia que el carregar tota la bateria, els instruments, els amplificadors, sols per assajar un dia, fóra quasi un repte. Al fi La Sotana Atrapapolvo, anà morint. Finalment LSAP va cambiar el nom, a un més professional  creiem que amb LSAP, no teníem moltes expectatives de futur. Així que vam crear La Marabunta, el 12 de gener fent un concert molt agradable! I fins hores de ara, lluitant per traure noves cançons i per gravar una maqueta, per conscienciar la gent de les nostres lletres fetes pel cantant Alberto, un jove poeta, amb una ment increïble, lluitant perquè la música mai acabe, perquè la nostra música mai desaparega. A la fi, tocar en un grup, s'ha fet realitat, però, tocar amb esta meravella de grup...jo no m’esperava tant!

La Marabunta, components:  Alberto Sanchis: veu; Victor Perigüell: veu i cors;  Xavi: teclat; Xavi Giner: trompeta; Gracia Lombardo: saxo; Jordi Revert: trombo; Carlos Casanova: guitarra rítmica/solista; Toni Llopis: guitarra rítmica/solista; Xali: bateria; Manu: baix

Creació artística: El llop i la lluna

EL LLOP I LA LLUNA

Dibuix i text d'Alba Ferrero Navarro

(1r Batxillerat Artístic)

Va ocórrer una vegada una cosa molt estranya, una cosa que passà en un lloc molt proper i alhora molt llunyà. Era una càlida nit de desembre. Els murs de pedra tremolaven i va passar que la llum de la lluna, que il·luminava els cors dels habitants, es va veure submergida entre espesses tenebres. La nit enfosquí de sobte i totes les bèsties caigueren en desgràcia.

El lleó, que era despert, amb la seua majestuositat i els seus cabells d'or ondulant al vent pronuncià les següents paraules:

—Amics meus, tinc la solució als vostres mals, la lluna ha entristit, no té forces per aclarir el cel, necessitem l’ajuda de la més bella de les veus per complaure-la. Amic llop, vós que posseïu per gràcia la més fina melodia, si us plau, feu fugir les nostres penombres.

I així va ser com el noble llop adorà nit rere nit sa dama, la lluna màgica,  fent que la seua llum il·luminara el camí dels éssers que caminaven sota el seu mant.

Opinió. Els Reis d'Orient i la màgia

ELS REIS D'ORIENT I LA MÀGIA

Paula Gramage

Creiem que els Reis Mags perden tota la màgia quan un dia, de petits, els descobrim, perquè ja no podem pensar que són omnipresents, que ens vigilen i que ens duen regals per la nit, mentre ens veuen somiar.  I deixem de muntar l’arbre de Nadal, i deixem d'escriure cartes.  Però no són els Reis Mags els que han perdut la màgia, som nosaltres mateixos els que l’hem deixada anar i hem arribat a no creure, a oblidar-los. I quan la nit de Reis sortim al carrer per veure la cavalcada, no podem evitar trobar de nou aquella màgia que algun dia vam abandonar. Com un corrent daurat de llum que flueix incessantment per l’aire i il·lumina les cares de tots els nens i nenes que somriuen mentre, reflectits als ulls, els seus desitjos més profunds es materialitzen. Una corona, una barba i un regal. Aleshores comprenem per què els Reis són Mags, i sentim el secret de la seua màgia cremant en la nostra ànima de nou, com quan érem menuts.

Tres alumnes de l’IES l’Estació participen en el “Concurs de Videoblocs Què faries tu?"

Vota el seu vídeo JOCS DE MANS sobre les retallades en Educació!

Maria Soler, Paula Doria i Paula Gramage

Tres alumnes de primer de Batxillerat de l’IES l’Estació, Maria Soler, Paula Doria i Paula Gramage, participen en el concurs de videoblocs “Què faries tu?”, organitzat per la Federació Valenciana d'Estudiants – FAAVEM. El vídeo, titulat Jocs de mans denuncia la situació de l’educació pública a causa de les retallades i va encapçalat pel següent comentari: “L’educació pública és una de les víctimes més directes d'aquesta crisi econòmica, i amb ella tot l’ alumnat i professorat que la componen. Ens sobren motius, ens falta recolzament”

Si voleu recolzar les nostres alumnes i el seu interessant treball, ho podeu fer clicant sobre el següent enllaç: JOCS DE MANS

El sistema de votació és molt senzill, al peu d'aquesta pàgina de la web, apareix una enquesta en la qual es podrà votar el grup que decidiu, i automàticament es computarà el vot a la base de dades. Només es pot fer un vot per ordinador i dia, és a dir, si avui voteu des del vostre ordinador, fins al dia següent, no podreu tornar a votar des d'aquest ordinador. El termini de votacions s’obri el dia 1 de gener de 2013 i es tancarà el 22 de gener.

 vota!