dimarts, 21 de novembre de 2017

Investigació sobre els ritus funeraris a la Roma imperial

Un docent de l'IES L'Estació participa a Roma en un projecte d'investigació sobre arqueologia funerària
Josep Pascual, professor de Geografia i Història, col·labora a la capital d'Itàlia en un complex estudi sobre les cremacions durant el període alt imperial romà
El professor Josep Pasqual procedeix a l'inventari
dels materials trobats dins de les urnes
Al voltant de divuit professors doctorats de sis nacionalitats diferents, entre els quals es troben quatre valencians, han investigat recentment en una de les necròpolis millor conservades del món: la necròpolis Via Ostiense de Roma, també coneguda com a necròpolis de San Pablo pel descobriment de les relíquies de l'apòstol. L'estudi, coordinat pel prestigiós arqueòleg valencià Llorenç Alapont, s'ha desenvolupat gràcies al suport de la Sovrintendenza Capitolina de Roma, el Col·legi d'Arqueòlegs de València i la Universitat Europea de València.
El treball de camp, que consistia en una meticulosa i completa microexcavació de les restes dipositades dins de les urnes de cremació, ha permés no sols identificar les característiques físiques dels individus incinerats, sinó també extraure els seus atributs biològics, conéixer les condicions de vida i mort i interpretar els rituals funeraris de l'època. A més, el projecte ha possibilitat a tots els participants assistir a diverses classes teòriques i seminaris i obtindre un certificat oficial que acredita la seua intervenció en aquest curs pràctic sobre el món funerari romà.
El professor Josep Pascual, un dels valencians que ha cooperat en les tasques d'investigació, ha valorat molt positivament la seua participació, ja que formar part del projecte ha suposat "estar en el cor de la romanitat i ajudar en un dels pocs estudis científics de bioarqueologia que analitza amb esforç i rigor els ritus de les incineracions arreu del món".
Segons explica el docent de l'IES L'Estació, la rutina diària consistia a examinar cadascun dels materials trobats dins de les urnes, com per exemple restes humanes o animals, plantes del banquet fúnebre i objectes diversos com ara lluernes, ungüentaris, monedes o ofrenes vegetals, elements que ajuden a reconstruir els comportaments de la comunitat romana en relació amb la mort.
La necròpolis de Via Ostiense, que conserva un gran nombre d'urnes intactes, està considerada pels especialistes com un dels llocs privilegiats per estudiar els ritus de mort i interpretar els costums de l'antiga civilització romana. 

divendres, 17 de novembre de 2017

ELECCIONS AL CONSELL ESCOLAR

Educació convoca eleccions a consells escolars per al proper 23 de novembre
El procés electoral implicarà la renovació parcial del Consell Escolar de l'IES L'Estació
La Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport ha convocat per al pròxim dijous 23 de novembre unes noves eleccions a consells escolars en aquells centres docents no universitaris sostinguts amb fons públics. Es tracta d'un procés electoral que suposarà la renovació a l'IES L'Estació de la segona meitat dels components d'aquest òrgan col·legiat on estan representats tots els sectors de la comunitat educativa, cosa que portarà com a conseqüència l'entrada de quatre nous professors, tres nous pares, dos nous alumnes i un nou representant del Personal d'Administració i Serveis. 
Enguany, per primera vegada, se celebraran aquestes eleccions en tots els centres educatius valencians sostinguts amb fons públics. Així ho estipula la nova normativa que va entrar en vigor el 22 de juliol de 2016, segons la qual les votacions tindran lloc cada dos anys i de forma simultània en tots els centres d'Infantil, Primària, Secundària, Batxillerat i Educació Especial.
Segons Jaume Fullana, director general de Política Educativa, aquest procés "representa una oportunitat per poder participar en la vida del centre, ja que el consell escolar és un òrgan de govern elegit democràticament i amb gran capacitat de decisió". De fet, aquesta institució col·legiada té atribucions tan importants com per exemple l'aprovació de pressupostos, la intervenció i resolució dels conflictes disciplinaris i el seguiment del procés educatiu de l'alumnat, vetlant, en última instància, pel bon funcionament dels centres.
Aquelles persones que desitgen ser membres del Consell Escolar de l'IES L'Estació hauran d'haver presentat la seua candidatura dins del termini fixat per la junta electoral, que ha marcat com a data límit el 6 de novembre. Una setmana després es publicarà la llista definitiva dels candidats.
Els nous consells escolars de la Comunitat Valenciana hauran d'estar constituïts abans del 16 de desembre de 2017. 

dimecres, 15 de novembre de 2017

Estudi del soroll als passadissos del centre

Text, Àlex Camarasa
Els alumnes de l'IES L'Estació de 4t d'ESO hem realitzat un treball grupal des de l'assignatura de Cultura Científica, conduïda pel professor Salva Argente, en el qual hem dividit l'institut en dues zones consistents en passadís B-zona Sud i passadís A-zona Nord. Del sector A ens encarregàvem un servidor, Àlex Camarasa, i Blai Ferrero, mentre que del sector B ho feien Nelo Ramos, Iván i Marta.
Aquest treball tractava de mesurar el soroll que emetia cada aula per a fer saber a la resta dels alumnes el nivell de decibels (dB) que produïen perquè ho compararen amb el nivell òptim per poder estudiar i concentrar-se, situat per davall de 45 dB.
En aquest treball havem fet almenys tres mesures diàries durant diversos dies i al llarg del mes d'octubre, i la mitjana d'aquestes dades s'ha exposat en mapes de soroll amb la situació de les aules estudiades i que es troben penjats als taulers d'anuncis de tot el centre.

dilluns, 13 de novembre de 2017

Les Corts Valencianes obrin les seues portes a l'IES L'Estació

L'alumnat de 1r i 2n del Cicle Formatiu de Gestió Administrativa visita les Corts Valencianes i l'Agència Tributària a València
El Palau dels Borja, seu de les Corts Valencianes, ha rebut la visita d'una part de l'alumnat de l'IES L'Estació, que el passat 6 de novembre era atés pels serveis de protocol de la institució que representa a tots els valencians i valencianes. Antonio Vergara, cap de protocol del parlament autonòmic, guià la comitiva en tot moment, explicant-los la normativa bàsica que regeix el funcionament de l'Hemicicle on els diputats celebren els Plens i mostrant-los totes les dependències annexes, sempre obertes a la ciutadania, als col·legis, als instituts o a les associacions culturals quan no hi ha sessions parlamentàries.
L'activitat, organitzada per la professora Encarna Soriano, cap del Departament d'Administració, manté un vincle amb un dels mòduls que s'imparteix en el cicle de Gestió Administrativa: el de Formació i Orientació Laboral, on l'alumnat reflexiona sobre el poder legislatiu, òrgan de l'Estat que assumeix la tasca d'elaborar i reformar les lleis.
L'IES L'Estació també aprofità el viatge a València per visitar l'Agència Tributària, un organisme que vetla pel compliment de les obligacions fiscals dels ciutadans. Aquesta visita està prevista dins del mòdul d'Empresa i Administració, on s'estudien les relacions de les empreses  amb les Administracions Públiques i els diversos impostos.
L'eixida a València va comptar amb la participació de trenta estudiants —que aprengueren continguts relacionats amb els mòduls que cursen a l'institut— i amb l'acompanyament dels professors Mariola Garrido, Susana Fracés i Pepa Llorca.

divendres, 10 de novembre de 2017

L'alumnat de l'IES L'Estació aprén anglés d'una manera dinàmica i divertida

Un professor natiu visita el centre per posar en pràctica la comprensió i expressió orals en aquesta llengua
Participants en el concurs que havien
de contestar una qüestió: quin percentatge
de gent en el món condueix per l'esquerra?
L'aprenentatge de la llengua de Shakespeare no ha de ser un suplici. Aquesta és la filosofia del Departament d'Anglés de l'IES L'Estació, que en aquesta ocasió ha comptat amb l'assistència d'un natiu que ha aconseguit que l'alumnat de 1r d'ESO i de 1r de Batxillerat passe una bona estona mentre practica les seues destreses lingüístiques i té l'oportunitat de parlar i escoltar anglés en situacions comunicatives autèntiques.
Aquest exercici grupal ha permés als estudiants desentranyar la fonètica d'algunes paraules en anglés, respondre preguntes curioses de cultura anglosaxona, guanyar petits obsequis o interactuar amb els companys per perdre la vergonya, entre altres qüestions.
Amb aquesta activitat, en definitiva, enderroquem la idea que assegura que l'Anglés, com a assignatura del currículum escolar, sols consisteix a aprendre un cúmul de regles gramaticals. Tot el contrari: estudiar una llengua és desenvolupar i exercitar tot un ventall d'habilitats verbals i escrites.

dimecres, 8 de novembre de 2017

«Els ontinyentins i la mort», un article del cronista i professor Alfred Bernabeu

Resultat d'imatges de representación muerte
La mort és un procés fisiològic inevitable, una barrera que tots hem de franquejar. Al llarg de la història l’ésser humà ha afrontat la vivència del traspàs des de perspectives diferents. Les creences religioses han determinat els ritus funeraris i la disposició de les despulles dels difunts. Per exemple, al terme d’Ontinyent trobem distintes maneres de soterraments. En el nostre museu arqueològic es pot contemplar el més antic —4.000 anys— corresponent al període Neolític. Un panel informatiu mostra unes restes òssies molt completes en posició fetal.
En la cova del Garrofer, situada al barranc dels Tarongers, l’arqueòleg municipal Agustí Ribera va descobrir sis soterraments amb inclusió d’aixovars. Aquesta troballa del període Eneolític mostra la creença en una vida d’ultratomba, on l’inhumat tindrà semblants necessitats que en la vida terrenal. Avançant en el temps, en la Font del Cirerer, a prop de l’ermita de Morera, la civilització romana ens ha deixat testimoni d’un enterrament humà, cobert per dues “tegulae” (teules).
Resultat d'imatges de enterramientosD’època més tardana (segles VI-VII) data la gran necròpolis descoberta en el bancal del Cel. En aquell paratge pròxim a la casa Calvo s’excavaren 32 tombes del centenar existents. Les fosses estaven excavades sobre el tap, eren de planta antropomòrfica i estaven orientades de llevant a ponent. Totes aquestes troballes de restes mortals de cada civilització que ha ocupat el nostre terme es poden contemplar en el MAOVA, una visita obligada per a conèixer la nostra història.
Els protocols notarials custodiats a l’arxiu municipal mostren les disposicions mortuòries dels nostres avantpassats. No oblidem que fer testament no era solament un acte de dret privat, sinó també un testimoni religiós pel qual els cristians ajustaven comptes pendents per poder descansar en pau. De fet, els testaments s’iniciaven amb una fórmula invariable de salutació divinal i de devoció a la Immaculada Concepció, seguida pel nom del testador. A títol d’exemple, citarem el testament d’un il·lustre ontinyentí: el literat Fra Lluís Galiana. En el nombre de Dios nuestro Señor y de la Santísima Reyna de los Ángeles, la Virgen Santa María, nuestra Señora concebida sin Mancha ni sombra a la culpa original en el primer instante a su ser. Amén”.
Imatge relacionadaEn 1987, publicàvem en la revista Almaig un article que estudiava 294 testaments corresponents als anys 1740-1746 i 1763-1769. Entre les conclusions aportades en aquell treball destacàvem que la major part d’ontinyentins testaven quan es trobaven en mal estat de salut, a punt de morir. La primera clàusula encomanava “mi alma a Dios Nuestro Señor que la crió y redimió con el inestimable precio de su sangre y suplico la lleve consigo a su eterna gloria”.
A continuació, s’indicava el lloc on soterrar el cos. Era pràctica habitual sepultar els cadàvers en l’interior dels temples, la major part dels ontinyentins eren inhumats a l’església de Santa Maria i soterrats amb els hàbits de les distintes ordes religioses: franciscans, dominics, carmelites....  Hi havia, però un distint tractament, les famílies nobiliàries (els Barberà, Pérez, Bodí, Colomer...) disposaven de capelletes on soterrar els difunts. En canvi, la resta de finats eren depositats en un “vas” comú ubicat en la capella de Nostra Senyora de Gràcia. Una fossa que quan es reblia de cossos era buidada cada vint anys. Altres esglésies on eren soterrats els nostres avantpassats eren: Sant Miquel —vas de la Santa Creu— o en el convent dels dominics, concretament, en la capella de Nostra Senyora del Rosari.
Resultat d'imatges de incineración restos humanosEl major o menor realç de les cerimònies religioses que acompanyava la inhumanació depenia del nombre de sacerdots presents. El funeral es convertia en l’últim acte d’afirmació social i econòmica del difunt. Des d’aquesta perspectiva, s’entén com les persones benestants dotaven en el testament d’una quantia econòmica per a pagar l’assistència dels quaranta capellans de Santa Maria, de les dos confraries i dels músics de la Capella cantant les lletanies. Tot un quadre fúnebre difícilment superable! 
A hores d’ara, la societat ha canviat, el dol i els costums funeraris també. No fa massa temps els familiars vetlaven el difunt a casa seua, hui en dia la major part prefereix acompanyar el difunt al tanatori. També cada vegada més es prefereix incinerar les restes. Modernitat? Ho dubte; ibers i romans també practicaven aquest tipus d’enterrament fins que el cristianisme desterrà eixos usos.  Tornem a pràctiques antigues més higièniques.

dilluns, 6 de novembre de 2017

La natació, activitat plaent i esport competitiu

L'IES L'Estació participa en un programa de l'Ajuntament ontinyentí que potencia la natació com a activitat esportiva saludable
El professor Toni Quintero, rodejat de l'alumnat de 1r d'ESO

La iniciativa del consistori, que ja es va materialitzar el curs passat, va dirigida a l'alumnat de 6é de Primària i 1r d'ESO dels tretze centres educatius de la ciutat.
La piscina coberta d'Ontinyent s'ha convertit aquest primer trimestre en l'escenari ideal per practicar exercici físic profitós. Un dels primers en comprovar-ho in situ han sigut els més menuts de l'IES L'Estació, que han gaudit a les instal·lacions de la piscina d'una jornada de formació que combinava els aspectes més lúdics amb el perfeccionament de la resistència com a capacitat física bàsica. En aquest sentit, Yesenia Jorques, professora d'Educació Física de l'IES L'Estació, explica que "és important oferir a l'alumnat una formació curricular completa en matèria esportiva, posant-se al nivell d'altres ciutats més grans on els estudiants tenen aquesta possibilitat". 
Des de l'Ajuntament de la localitat també s'ha valorat molt positivament aquest programa que compta amb el suport de l'equip de monitors de la piscina, els quals guien en tot moment l'alumnat, procurant dissenyar sessions enriquidores que milloren les habilitats aquàtiques dels menors i brinden multitud de beneficis físics i mentals.
La bona acollida que va tindre aquesta iniciativa el curs passat ha provocat que, un any més, el consistori ontinyentí permeta als centres educatius de la ciutat fer ús de la piscina coberta per tal de "potenciar el desenvolupament pedagògic dels estudiants com a esportistes i persones", declarava recentment el regidor d'Educació i Esports, Óscar Borrell.